El capità no sembla quedar impressionat quan et presentes amb els teus il·lustres cognoms. Es limita a demanar que el segueixis fins a l’interior de la torre. T’endinses en una gran sala molt poc il·luminada, degut al que no hi ha finestres, encara que els teus ulls s’acostumen fàcilment a la falta de llum. Les parets d’aquesta estança rectangular estan recobertes de bonics tapissos. A cada banda de la sala hi ha taules de fusta amb un canelobre com a única decoració. Al fons hi ha una gran cadira ricament ornamentada que fa les vagades de tron, on s’hi assenta el qui deu ser don Pedro, un home de cabell entre canós però de regi port i vestit amb robes de qualitat. Al seu costat, de peu dret, s’hi troba un individu d’edat semblant, d’escassa barba i llarg bigoti, també ricament vestit, però no tant com l’altre. Et presentes a l’home assegut de la mateixa manera que ho has fet davant el capità, i sol·licites asil al seu castell. Aquest te’l concedeix de seguida, obligat per les lleis de cavalleria.
-Podeu instal·lar-vos en una de les torres – diu don Pedro -. Gonzalo, que preparin l’habitació per el nostre convidat – ordena a l’home que està al seu costat, que surt immediatament de l’estança – Quan temps estareu al castell? – et pregunta el compte.
Saps que, encara que dos cavallers son amics per el sol fet de ser cavallers, no s’ha d’abusar de “l’amistat” de un desconegut, així que li dius que tan sols romandràs al castell un parell de dies, tres tot lo més.
-Us diré doncs que, si ho desitgeu, podeu prolongar la vostra estança una setmana per assistir a un banquet que tindrà lloc amb el motiu de la visita dels meus parents, els senyors d’Aguilar.
Acceptes encantat. En aquests banquets l’amfitrió sol fer ostentació del seu poder i riquesa, per deixar clar als seus convidats que és millor tenir-lo d’amic que no pas d’enemic, i encara més amb els parents, que poden ser tan els millors aliats com els pitjors enemics. Per descomptat, no li vindrà malament al compte fer-los saber que te amics com tu, que venen de lluny a visitar-lo i estan disposats a posar la seva espasa al seu servei. Però, encara que coneixes tots aquests detalls, et deixes portar, ja que això implica abusar de l’hospitalitat de l’amfitrió, tenint-lo a més a més content d’aquesta manera enlloc de causar-li malestar.
Passa al 123.
