Principis del segle XV. Alguns assumptes t’han portat a viatjar prop de la frontera amb el regne de Granada; terra perillosa on les hi hagi, doncs aquí moros i cristians lluiten constantment per avançar les seves fronteres i fer-se amb les fortaleses que custodien els servents del rei Nazarí i del monarca Castellà. A més, t’han explicat que aquest lloc és especialment propici pel pillatge, cosa per la que t’alegres quan, al caure la nit, veus en la llunyania una població dominada per una imponent fortalesa que s’alça a la falda de la serralada. A l’arribar al poble, comproves que la seva gent, tot i viure constantment en perill, son amigables i hospitalaris amb els forasters que comparteixen la seva fe; no et costa massa convèncer a una família de camperols per que t’allotgin als seus estables amb els seus bous i t’ofereixin una mica de menjar ( encara que és el dringar de la teva bossa de monedes qui els convenç, doncs viu Deu que no hi ha millor argument ni més universal que el del vil metall). La família està formada per un matrimoni i quatre criatures petites. El pare, de nom Tobías, s’acosta a l’estable i t’avisa que la seva muller aviat servirà el menjar. Entres a l’humil caseta feta d’adob, que tan sols té una habitació. En un racó hi ha una gran flassada de palla on presumiblement hi dorm tota la família, i estintolada a la paret hi ha planxa de fusta, que quan arriba el moment, es portada per la dona i disposada sobre uns cavallets, fent de taula. Es ara quan notes als seus rostres una ombra de por i de preocupació.Durant el sopar, que consta d’unes insípides gatxes, Tobías t’informa que ets al senyorial de Zuheros. El seu senyor és el compte don Pedro, de la casa d’Aguilar, que va obtenir fa poc la fortalesa gràcies a una mercè del rei. Segons t’explica el camperol, els veïns no van veure amb bons ulls l’arribada de don Pedro, ningú desitja convertir-se amb súbdit de cap senyor quan abans has tastat el no patir aquests lligams. I no és que abans estiguessin molt millor, ja que el Consell de Córdoba, propietari de la vil•la, els agobiava amb quantioses rendes, destinades a costejar una interminable guerra contra Granada que ja durava més d’un segle, sense que això servís per asegurar el seu benestar, i és que no poques vegades habien estat les víctimes, els zuherencs, de les terribles cavalcades dels Nazaríes. Però n’hi ha prou amb què la figura de l’autoritat es concreti en una persona palpable per tal que totes les queixes convergeixin en un sol punt i es puguin concentrar a la vegada en un únic culpable. L’odi entre el senyor i els seus vassalls ha anat creixent; don Pedro castiga als camperols amb el pagament de forts impostos i la imposició de noves responsabilitats, i moltes vegades aquests es resistien a complir amb les seves obligacions. Però fa un parell de setmanes es van complicar les coses. El fill de don Pedro va ser assassinat misteriosament, i des de llavors qualsevol queixa per part dels seus vassalls es castigada amb tortures i empresonaments a les masmorres del seu castell. Algunes famílies fins i tot han optat per fugir degut a la por, donat el que està succeint. Acabat el sopar, vas a l’estable i reflexiones sobre tot el que Tobíes t’ha explicat. Potser sia una bona oportunitat per guanyar-te el favor d’una persona poderosa, influent com don Pedro, o de provar sort i intentar trobar treball ara que s’acosten temps difícils i comencen a faltar braços. Decideixes acostar-te el dia següent al castell i presentar-te a don Pedro.
Passa al 1.
