Et despertes aviat al matí següent, desallotjant l’estable abans no comenci la jornada de treball. Puges per la pendent que porta a la fortalesa mentrestant l’observes extasiat.
Excavat a la roca, disposa de varies torres rectangulars i una centra encara més gran que les altres. La portalada d’entrada es manté oberta, donat que els camperols acudeixen aviat al castell per cuinar el pa als forns del senyor. Un calfred et travessa el cos al veure unes forques prop de la porta, una d’elles ocupada per un cos en descomposició que oscil•la lleument mogut pel vent. Un soldat, armat amb una llança i protegit amb una cuirassa de cuir, es manté amb prou feines palplantat a un costat de la porta. No obstant, la seva cara d’avorriment li desapareix en el moment que observa una cara desconeguda. S’alça quan li preguntes pel seu senyor:
-S’estarà a la torre d’homenatge, com sempre – et contesta -. Per què vols veure’l?
Li dius que desitges posar-te al seu servei. El soldat fa una ganyota i et repassa de dalt a baix, però passat aquest instant de profund escrutini, et dona pas.
-Ves cap a la torre de l’homenatge i avisa al capità - afegeix.
Si li fas cas, passa al 35.
Si prefereixes seguir parlant amb ell, passa al 58.
Si vols donar un passeig per el pati d’armes, passa al 76.
