Portes una setmana instal·lat a la torre nord oriental del castell. L’estança no es res de l’altre mon, és una mica petita i el llit no és gaire còmode, però t’encanta el menjar que preparen el criats, i et reuneixes freqüentment amb don Pedro per jugar als escacs o anar de caça. El compte és una persona poc parladora, i intenta mantenir-se constantment ocupat quan ets en la seva presència. Gonzalo, el seu majordom, sempre l’acompanya. Un dia, parlant amb ell en absència del seu senyor, t’explica que la seva dona Úrsula va morir fa molts anys, i que des de llavors el seu caràcter es va fer agre. L’assassinat del seu únic fill ha estat un cop molt dur, i que encara que ha intentat animar-lo de moltes maneres, el compte roman sempre a la torre de l’homenatge, alimentat el seu rancor cap als camperols.
-Tan sols amb la vostre arribada sembla que s’ha animat una mica – comenta Gonzalo -, i dono gràcies al cel per això. Aquells maleïts parents seus no venen més que a gaudir veient com pateix per la pèrdua de Fernando, però gràcies a vos comprovaran que món senyor no està acabat.
I per descomptat que no sembla estar-ho, ja que durant aquest temps comproves que governa amb mà de ferro als seus sùbdits. Els camperols el temen i l’odien, doncs ha convertit als seus soldats en autèntics bandolers que els colpegen i els saquegen a la més mínima.
El matí del setè dia, estant a la teva habitació, situada en el més alt de la torre, divises un grup de soldats que puja per la pendent arrastrant un camperol, seguit de lluny per algunes persones. Baixes i t’acostes a la porta per veure que passa.
Passa al 37.
