Se’t cau l’ànima als peus quan veus a Tobías sent arrastrat pels soldats camí amunt. Aquest brètols deuen haver-li donat una pallissa, ja que no ofereix cap resistència i sembla incapaç de caminar per ell mateix. La seva dona i els seus fills, així com varis camperols, van darrera seu, increpant als soldats. T’arrenques a córrer cap a la dona per que t’expliqui què ha passat.
-Si us plau! – sanglota -. Ajuda al meu marit! Se l’emporten pres acusat de matar a Fernando, el fill del compte. Però ell no ha fet res! – crida, trencant a plorar desconsoladament. Li preguntes el per què de l’acusació -. Han trobat a casa nostra una daga que pertanyia a Fernando – t’explica -, però no sabem com i ha arribat fins allà, m’has de creure! Deu meu, ajudau-nos! Es lamenta, aggafant-se a les seves robes.
Saps que ni Gonzalo ni don Pedro tindràn cap mena de contemplacións amb Tobías. El penjaràn de la forca amb gaire bé tota seguretat. Et veus en l’obligació d’ajudar a aquest pobre home que tan bé t’ha tractat.
Passa al 127.
