La família de Tobías s’alegra de tenir-te entre ells, ja que, encara que ets una boca més per alimentar, també representes bona mà d’obra, de manera que, a més a més de treballar les terres del senyor, dones un cop de mà a la petita parcel·la que té en Tobías. T’acostumes aviat a la monòtona vida de camperol, t’aixeques aviat per anar a treballar, tornes a casa per prendre el dinar, tornant de nou al treball a les terres del teu amfitrió i acabant la jornada amb un sopar. Després d’una setmana, comences a sentir les molèsties pròpies de la gent que treballa durament al camp, però ets feliç per la relativa estabilitat que has aconseguit.
Un dia, al tornar per dinar, no trobes ningú a casa. Estranyat, preguntes a un ancià veí anomenat Raimundo i et diu que els soldats del compte s’acaben de dur presoner a Tobías. Mires en la llunyania i veus un grup de gent pujant, el camí que porta al castell. Cap allà et dirigeixes immediatament.
Passa al 37.
