El soldat acaba admetent que no t’ha dit tota la veritat. Li dius que potser seria bo per ell parlar del que va succeir, encara que sigui amb un estrany, i accedeix a explicar-t’ho tot.
-Tal com t’he dit, era el meu dia lliure. Per la tarda vaig baixar al poble per divertir-me una estona, i allà em vaig trobar amb don Fernando. Estava molt borratxo, tant que em va confondre amb un amic i va insistir en que l’acompanyés en la beguda. Portava una bota del millor vi que he tastat mai..., el seu sabor era magnífic. Aviat em vaig emborratxar com ell. Llavors don Fernando es va posar a perseguir a les noies del poble, que fugien atemorides. Va començar a emprenyar-se, però en va trobar una amb ganes de guerra, i se’n va anar amb ella al bosc. Don Fernando em va ordenar que l’acompanyés i els vaig seguir, però quan estàvem a prop de la Cova dels Ratpenats , portava tal globus a sobre que vaig perdre el coneixement. Em vaig despertar en plena nit molt desorientat. Vaig voler sortir del bosc per veure millor per on anava i començar el camí de tornada cap el castell, quan vaig trobar el cos de don Fernando.Sembava com si una bestia l’hagués devorat. Només quedaven algunes tires de carn i els ossos..., ni tan sols la cara estava complerta.
Arribat a aquest punt, el soldat comença marejar-se degut a tan macabre record. Tentinejant, troba el mur i s’hi estintola.
-Mai oblidaré aquella escena – continua, amb la mirada perduda – Com va poder passar tot allò? Des de llavors ni tan sols m’acosto a la cova, hi deu viure un os o alguna bestia ferotge afamada.
Li preguntes per la noia que sa va endur a don Fernando al bosc.
-No recordo qui va ser – diu -, en aquells moments ja estava massa borratxo. Tot està molt borrós des d’aquell moment fins que em vaig despertar.
No li pots treure res més. T’acomiades del soldat i el deixes a soles amb els seus pensaments.
Passa al 44.
