La criatura cau malferida i la remates amb un precís cop. T’estintoles a la paret i respires profundament, assecant-te la suor després del dur combat. Així que aquesta és la criatura que va matar a don Fernando. L’espasa que hi ha al fons ha de ser la seva. Un cop l’has recollit, surts de la cova i enfiles el camí cap al castell.
Un cop allà, anuncies que has trobat l’espasa i l’anell de Fernando i sol·licites audiència amb don Pedro. El compte escolta atentament el teu relat. Li expliques que has trobat les pertinences del seu fill a casa de Gregorio, i que aquest, per quedar lliure de culpa, va amagar la daga a casa de Tobías i el va acusar, cosa que ell mateix va confessar sota tortura. Li indiques on el tens lligat i ordena a dos soldats que el facin portar a la seva presència. Al cap d’una estona, els soldats tornen portant a coll en Gregorio.
-Has matat tu al meu fill? – crida el compte, enrabiat -. Confessa!
-No! – exclama un aterrat Gregorio – Va ser ella! La dona de la cova! Ella el va matar!
A ulls de tots els pressents, Gregorio comença desvariar parlant de la venta dels cadàvers a una dona misteriosa i assegurant que va ser ella qui el va obligar a inculpar a Tobías. Ningú creu la seva història. Don Pedro ordena que el tanquin i se l’emporten en plena rebequeria i somicant. Poc després deixen anar a Tobías, al qual ajudes a tornar al poble per reunir-se amb la seva família, que els rep amb fortes abraçades i llàgrimes d’alegria.
Aquella nit tothom assisteix a l’execució de Gregorio. Son Pedro es troba en molt bon estat d’ànim, i s’assenta en una grada de fusta construïda per l’ocasió, acompanyat dels seus parents. Tots els camperols s’acosten per veure com es mor el traïdor de Gregorio, i l’insulten i li tiren pedres abans que la corda el desnuqui. Per primera vegada des que don Pedro va arribar a Zuheros es respira bon ambient entre el senyor i els seus súbdits. Després té lloc un banquet al saló del castell, al que ets convidat com a premi per haver descobert al veritable assassí. Durant el banquet, don Pedro et demana que acceptis una recompensa, que Gonzalo t’entrega en una petita bossa. Mires el seu interior i comproves que conté 300 maravedís. Però potser és més gran recompensa el saber-te creditor del fet que un poble s’hagi reconciliat per fi amb el seu senyor.
