Li dius que saps que ahir pel matí es va acostar a casa de Tobías per comprar-li uns naps.
-Si – reconeix -, li’n vaig comprar uns quans i vaig marxar. I què?
-La seva esposa diu que mai abans els havies comprat res – argumentes -. Per què et va donar ahir per els naps de Tobías?
-No entenc què té això d’estrany –contesta, malhumorat -. Va arribar als meus oïdes que els seus naps son els millors del poble i vaig voler comprovar-ho per mi mateix. I si no fos perquè és un maleït assassí en compraria més.
-Ell no ho va fer – dius secament -. Algú deu haver-li parat una trampa – afegeixes, amb intenció.
-Intentes acusar-me? – crida -. Mira estúpid, no em facis perdre més el temps. No tens cap prova contra meu. I ara fot el camp d’aquí, que estic treballant.
En realitat Gregorio té raó, no hi ha cap prova que l’incrimini..., a no se que en tinguis alguna al teu poder.
En qualsevol cas, pots atacar-lo si ho desitges (passa al 75).
Si no, has d’abandonar el cementiri (passa al 74).
