Agafes una torxa encesa que està estintolada a la paret mitjançant un suport metàl·lic i et disposes a baixar per les escales que apareixen darrera la portella del terra. Comences a olorar humitat i putrefacte a mesura que baixes escalons. Arribas a un passadís on s’hi obren sis portes de fusta gruixuda practicades a la roca, tres a cada banda. Cadascuna està protegida per un fort cadenat. Una petita obertura a l’alçada de la vista permet amb prou feines veure’n l’interior, almenys la part que la torxa il·lumina. En una d’elles et sembla veure un cos immòbil tirat al terra. Crides a Tobías, però no es mou. Sents una veu procedent de la cel·la del
costat. Quan t’atanses a l’obertura veus al teu amic Tobías, que s’arrastra pel terra, implorant que el treguis d’allà. Li deuen haver partit les cames. Intentes calmar-lo dient-li que estàs fent tot lo possible per trobar al verdader culpable de la mort de Francisco, però que necessites la seva ajuda. Li dius que sospites de Gregorio, l’ enterramorts, i li demanes que t’expliqui al detall tot el que se li acudeixi quan va anar a casa. Tobías es prenia un temps per ordenar els seu records i et contesta, balbucejant degut al dolor:
-Va arribar ahir tarda. Em va estranyar una mica, perquè mai abans m’havia comprat res, però vaig pensar que s’havia assabentat de la meva bona collita de naps d’aquest any. Va entrar amb mi a la casa i em va demanar que li n’ensenyés uns quants. Li vaig demanar que esperés un moment mentre anava a per ells, els hi vaig portar, em va pagar un dotzena per provar-los i se’n va anar, dient que si li agradaven tornaria per comprar-ne més.
Li preguntes si hi havia algú més a la casa.
-No – contesta -, la meva dona i els meus fills estaven amb la dona de Pelayo, el nostre veí, que ha tingut un nadó. Va a visitar-la gaire bé totes les tardes per si necessita quelcom.
Per tu està clar que va passar: mentre Tobías anava a pels naps, Gregorio va aprofitar per amagar la daga en algun lloc de la seva casa. Li ho dius a Tobías i està d’acord amb la teva teoria. T’acomiades, jurant que el trauràs d’allà.
Passa al 44.
