Intentes demostrar-li la teva bona fe, dient-li que tens entès que existeixen problemes per aquí i que t’agradaria ajudar. El soldat per fi es relaxa i concedeix en parlar-te.
-Sí – confirma -, les coses no van bé. Fa temps el castell de Zuheros era propietat del Consejo de Córdoba, però el rei la va donar a la casa d’Aguilar. La gent del lloc no s’ho va agafar gens bé. Quan arribà el senyor don Pedro augmentà els impostos per utilitzar els forns del castell i els seus molins, i va encarregar noves tasques als camperols: subministrar el castell de queviures i de llenya, fer reparacions a les muralles, treballar les seves terres... No és que les coses fossin molt diferents qual el castell pertanyia al Consell, però ara, a més a més de les hores de més que s’han de dedicar al senyor, s’han trobat amb què ni tan sols poden queixar-se, ja que ell és l’únic jutge en els seus dominis. En canvi, jo no em puc queixar; abans el Consejo em pagava el sou d’agutzil, ara he passat a ser soldat del nou senyor. El problema es que aquells estúpida camperols han assassinat al fill del Don Pedro i ara se’n muntarà una de ben grossa. Dia i nit ens mana vigilar-los y a fer arrestar a tot aquell que mostri el més mínim indici d’insurrecció. I ja has vist el resultat – afegeix, senyalant al penjat
Agraeixes la informació al soldat i et disposes a entrar al castell.
Pots dirigir-te a la torre de l’homenatge i avisar al capità (passa al 35.)
També pots donar-te un passeig per el pati d’armes. (passa al 76.)
